La ira de Pedro j contra la llibertat de Jaume Sastre

Vaig assistir al judici contra Jaume Sastre. No només per fer costat a l’amic que s’enfronta a unes acusacions de les quals estic convençut de la seva innocència. També hi era per a aclarir els meus dubtes sobre la parcialitat d’una justícia que havia consentit que es capgiressin els papers: el denunciat, Pedro J Ramírez, que ha obstaculitzat el dret de pas per una zona pública i s’ha apropiat de fet de 350m2 de la costa mallorquina, havia aconseguit que s’arxivessin les denuncies, i passava a ser acusador del denunciant.

D’entrada, vaig ser testimoni de com uns són més iguals que els altres quan s’aplica el principi d’igualtat davant la llei: una dotzena d’agents de policia obstaculitzant a segons qui l’accés públic a una vista pública, Pedro J i senyora gaudint del privilegi d’entrar en cotxe als jutjats dues hores després d’haver començada la vista i el director del seu diari E.Inda entrant i sortint de la sala contravenint les ordres del jutge. Insòlit!!!!

El més sorprenent però, fou com, davant un jutge, sense presentar la més mínima prova per demostrar les amenaces i coaccions d’un correu electrònic, única causa del litigi, Pedro J i companyia insistissin, tampoc sense prova alguna, en calumniar Jaume Sastre assegurant que havia volgut entrar a ca seva, amb vint persones més, amb actitud violenta i, contradictòriament, que el Delegat del Govern i el comandant de la Guardia Civil havien donat ordres al seu cap de seguretat per a no deixar passar ningú. I malgrat les acusacions, Jaume Sastre ni tan sols poguè intentar demostrar la seva innocència amb l’emissió de les proves d’imatge presentades per la defensa.

Tot plegat em fa pensar que la prepotència de Pedro J, la confiança amb el seu poder, ha arribat a tal punt que està convençut que amb la seva paraula i la dels seus testimonis n’hi ha prou per convèncer a un jutge i tancar quatre anys i mig a la presó a un professor d’institut presumptament innocent.

El que és cert, i amb proves irrefutables, és que Jaume Sastre s’havia atrevit, primer, a denunciar la concessió irregular d’una piscina i solàrium en terrenys de domini públic, en presència de tots els testimonis possibles, periodistes, notari i les mateixes forces de seguretat; després, havia denunciat que el seu gestor-usufructuari no hi respectava el dret d’ús i de pas vigents aleshores; a continuació, havia convidat tothom a exigir els seus drets de la mateixa manera que ho havia fet ell, amb llum i taquígrafs; cansat de tanta contumàcia, s’ha querellat contra Pedro J i els qui han permès el tracte de privilegi al totpoderós periodista passant per damunt la Llei de Costes; com també és cert que gràcies a la denúncia pública d’aquest fets, de Jaume Sastre i de tots els col•lectius que l’han ajudat, s’ha aconseguit que el ministeri de Medi Ambient posi en marxa projectes i inversions per a recuperar el domini públic a les nostres costes.

L’única amenaça que penja sobre Pedro j és la de perdre els seus privilegis; i el que ha d’aguantar contra la seva voluntat, és la impertinència de la gent com en Jaume en denunciar-los. Fins i tot, la ira desenfrenada de Pedro j contra la llibertat de Jaume Sastre, l’ha conduït, irresponsablement, a calumniar-lo, ja no des de les pàgines del seu diari, sinó davant un jutge, com a testimoni obligat a declarar la veritat.