Injustícia fiscal

El Ministre Solbes ha reconegut davant el Senat espanyol que les Illes Balears venen patint històricament un tracte fiscal injust, si més no comparat amb el finançament i inversions estatals per habitant que reben altres zones del territori estatal. Aquesta “troballa” no té, al meu parer, més transcendència que la qualsevol altra obvietat que algú recogués com, per exemple, que la Terra gira al voltant del Sol o que la pluja es precipita de dalt cap a baix. El que sí pens que cal analitzar són els motius d’aquesta tradicional injustícia fiscal que patim.

L’arrel del problema és política. El pes electoral de les Illes Balears en el conjunt de l’estat és minso, 8 diputats d’un total de 350 escons del Congrés de Diputats i, a més, els resultats electorals sempre han atribuït els Diputats per les Illes Balears a partits d’àmbit estatal. Això vol dir que, arribat el cas, el diputat o diputada electe estarà més pendent de quedar be amb la cúpula del seu partit (actualment PSOE o PP) que de defensar els interessos dels seus votants perquè, tanmateix les seves possibilitats de repetir a les pròximes eleccions dependran que el partit el torni posar a les llistes i no de la defensa dels interessos de les Illes Balears. A les darreres eleccions generals els escons per les Illes Balears es repartiren 4 a 4 entre el PSOE i el PP, per tant, anant dins els tres primers tens pràcticament assegurada una tranquil·la estada de quatre anys al Congrés de Diputats.

No es tracta d’una qüestió de dretes o esquerres, sinó que tenim un problema col·lectiu basat en “aquí o allà”, en funció de si les decisions dels, teòricament nostres, diputats es prenguin a les Illes Balears o, per contra i com ha estat fins ara, a Madrid. Fins que no siguem capaços d’articular projectes polítics forts que puguin actuar amb independència i negociar amb els partits de Madrid de tu a tu no serem capaços de fer-nos respectar ni en matèria fiscal, ni en la defensa de les nostres empreses, ni en la protecció del nostre territori, ni en la preservació efectiva de la nostra indústria turística, ni en res de res.

La situació actual és semblant a la de les botigues en franquícia. Els que es pensen que comanden al PSOE i al PP de les Illes Balears només tenen això: una franquícia, i cap poder decisió sobre el fons del producte que venen perquè tot els ve dissenyat, embolicat, publicitat i amb el preu posat des de la central de la marca. Això s’hauria d’acabar, no ens podem permetre que ens segueixin tutelant com si fóssim menor d’edat o, directament, incapaços.

Necessitam, i també ho necessita el teixit empresarial de les Illes Balears, tenir una veu forta i pròpia a nivell polític per fer-nos sentir, defensar els nostres interessos col·lectius i posar fi a l’injust tractament fiscal que ja reconeixen a cara alta des del Ministeri d’Economia i Hisenda. Això només serà possible quan ni el PP ni el PSOE tenguin assegurat el suport entusiasta i incondicional dels diputats de les Illes Balears, que s’hagin de treballar i negociar el seu vot per tal poder-hi comptar tant a l’hora d’investir un President del Govern, o per aprovar els pressupostos generals de l’estat.